ets a:breus

breus


vida

imatge_kiruna.cat

Vida.
Incògnita inevitable.
Misteri canviant.
La perfecció.

.. passat, futur, present .

imatge_kiruna.cat

El passat.
Està prou bé.
Per recordar
els orígens i
repassar
les petjades
d'on venim;
de qui i de què
estem fets.

t'estimo

imatge_kiruna.cat

Sento la teva mà
que dorm a la
meva panxa i
el teu respirar
m'escalfa l'orella
i em fa somriure.
Tinc pessigolles
però per res del
món em perdria
aquest moment.
T'estimo.

mare, que jo ja no soc jo...

imatge_kiruna.cat

Mare, vine'm a buscar, que jo ja no soc jo.
Que soc un cor dividit en dos,
un peu a la vida, l'altre a la mort,
una ànima que lluita, l'altra que es rendeix
a la manca de valentia, a la por a ser un mateix.

la lluna d'aquest vespre

imatge_kiruna.cat

Desfes-me els murs de la timidesa,
desglaça'm els sentits adormits,
desperta'm les passions oblidades,
desvetlla'm els somnis reprimits.

cireretes d'arboç

imatge_kiruna.cat

Caminant per Collserola,
la mà a la cintura,
la por als Senglars,
el somriure de la lluna,
cireretes d'arboç,

apunt del dia

imatge_kiruna.cat

La independència com a filosofia de funcionament sistèmic: la perfecció d'un sistema integrat complex de moltes peces petites i úniques i totes elles útils que encaixen a la perfecció i són capaces de funcionar com un tot si s'organitzen i s'estructuren de la forma més eficaç i eficient per adaptar-se constantment al seu entorn conforme aquest (i ell mateix) va canviant.

la donzella que fila

imatge_kiruna.cat

A la vora de la mar
hi ha una vella
donzella que fila.
Fila i fila,
el curs de la vida.
És bella i esbelta i
apassionada i molt gran.
Deu tenir uns quants
milers de milions d'anys.

què deu ser?...

imatge_kiruna.cat

Què deu ser
això que tens
que fa que no pugui
deixar de mirar-te?..
Que, fins i tot
quan hi ets, fa que
et trobi a faltar?

la lliçó

imatge_kiruna.cat

He après la lliçó.
De que els límits
de les coses que
fem i que esdevenim
no els posa ningú altre
que nosaltres mateixos.