ets a:poesia

poesia


ser, dir, fer

Quantes coses perdem per por a perdre,
Quantes coses no fem per por a ser,
Quantes coses no diem per no saber dir.
No sobren paraules ni manquen fets.

Us enganya ben prou qui digui el contrari.
Mai n’hi ha prou de present, sempre ens en falta.
Som ara i aquí i la prova n’és que el cel és blau
i que el món respira.O que el cel és roig, tan se val.

Quan la il•lusió es transformi en pedra
o arribem a creure en la mentida;
quan ja no sentim que som res,
sabent amb certesa que encara som.

Llavors i només llavors podrem excusar
que ja no tenen sentit els colors.

a vegades

És ben cert que a vegades
ens estimem no obrir més els ulls,
quan la vida ens apunyala
amb realitats concretes.

I la fugida ens lliga a somnis
que potser no es compleixin mai.
Qui ho sap, això darrer.

Potser ens hem malacostumat
a pensar que el món pot ser un altre
i decidim negar alguns destins concrets
que considerem injustos, incoherents.
Volem creure que la vida és canvi
perquè el canvi hi és, i ens acompanya
indefinidament amb el pas del temps.

És ben certs que a vegades
ens estimem no obrir més els ulls
i així podem quedar-nos a casa,

agafa'm de la mà

Agafa’m de la mà,
que torni el somni,
que tota la pell tremoli
i a fora, mil fanals.

Agafa’m de la mà,
sigues amic i amant,
i que els arbres aixopluguin
les pluges de la realitat.

Agafa’m de la mà,
les passes compartides
i mira’m els ulls brillants,
que tornin els secrets amagats.

Agafa’m de la mà,
vull ser teva sempre,
sospirs a cau d’orella,
bull la veu de l’espera.

Agafa’m de la mà
omple’m de lluna l’ànima,
que bufi el vent del desig,
i a fora, mil demàs.

combat

M’agrada trencar els
límits de les teves pors.
Desafiar-los, combatre’ls.
I sentir-me responsable
de que siguis una mica
més lliure a través de mi.

M’agrada trencar els
límits de les teves pors
perquè quan ho faig
també desafio i trenco
els meus propis límits
de tot allò que m’espanta.

un lloc discret

Busco un lloc discret a
on poder-te explicar
les meves pors i
els meus secrets.

Busco un lloc discret
lluny dels aparadors
on jo pugui ser jo
i tu siguis qui ets.

Busco un lloc discret
fet dels colors transparents
de les nostres paraules
i dels nostres fets.

Busco un lloc discret
digues-me’l tu, si us plau,
porta-m’hi avui i demà,
porta’m-hi sempre més.

l'actitud constant

Potser la felicitat
és l’actitud constant
d’omplir de contingut i
de sentit la nostra vida
a cada moment determinat.

Potser la felicitat
és la capacitat de
somriure a la vida,
malgrat tots els malgrats.

Potser la felicitat és
l’esforç de comprensió
d’un estat d’ànim que només
nosaltres mateixos podem
fabricar des de dins nostre.

La Felicitat és
si nosaltres som.
La felicitat comprèn
tot allò que ens conforma.

avui estic..

Avui estic…
a dos centímetres d’algun somni,
a una passa del teu somriure,
a cavall de la voluntat de ser,
a mig camí dels colors de la
posta de sol d’aquest capvespre.

T’estimo.

Avui estic…
més enamorat de tu que ahir,
menys enamorat de tu que demà.

passat, futur, present

El passat.
Està prou bé.
Per recordar
els orígens i
repassar
les petjades
d'on venim;
de qui i de què
estem fets.

Per poder donar
gràcies a totes
les oportunitats
que hem tingut
fins ara i
ens han permès
arribar on som;
ser allò que som.

El futur.
Està prou bé.
Perquè et permet
idear somnis i
imaginar coses
que encara no són;
crear il·lusions
i esperances
-compartides-
que dónen
sentits nous
constantment
a la vida.

És aquell qui
genera la possibilitat
del canvi, el
creixement personal
a través de la
idea del procés.

t'estimo

Sento la teva mà
que dorm a la
meva panxa i
el teu respirar
m'escalfa l'orella
i em fa somriure.
Tinc pessigolles
però per res del
món em perdria
aquest moment.
T'estimo.

És un regal
de la vida
poder-me despertar
cada dia
al teu costat.
No imagino viure,
si tu no hi ets.
No imagino res,
si tu no hi ets.
Et miro, et sento,
et contemplo.
Ni t'imagines
com t'estimo.

Cada vegada més
profundament i
més conscientment,
de forma clara
i transparent.
No hi ha secrets,
no els necessito,
no els vull, no en sé
de ser jo sense tu.

I ho dic

mare, que jo ja no soc jo ...

Mare, vine'm a buscar, que jo ja no soc jo.
Que soc un cor dividit en dos,
un peu a la vida, l'altre a la mort,
una ànima que lluita, l'altra que es rendeix
a la manca de valentia, a la por a ser un mateix.

Mare, vine'm a buscar, que jo ja no soc jo.
Que soc massa lluita constant de contrarietats,
i ja no puc combatre la incertesa d'aquella humanitat
que ha perdut l'esperança del somriure i del canvi.

Que soc un cor dividit en dos, mare,
que et mira i somriu,i recorda i t'estima,
que plora per dintre, i s'allunya cada vegada més.
Mare, vine'm a buscar, que jo ja no soc jo.