ets a:poesia

poesia


bon dia

Bon dia, pel matí.

Tan se val els mals sons,
no importa si has iniciat
el dia amb mal peu.
Oblida que plou,
no pensis que
el bus anirà tard,
no cal enfadar-se
amb el taxi histèric
del teu costat,
per què buscar
tres potes al gat
en aquell problema laboral?...

Posa el tè a bullir,
avui no queda pa,
ja menjaràs pel camí.
El diari es mulla,
però encara hi pots llegir
que l'horòscop augura
mal ambient avui.
Va, qui fa cas de què?
Per què començar amb un mal matí?
No, no cal donar-hi més voltes.
Pots somriure
malgrat tots els malgrats.

no diguis res

No diguis res
avui, si us plau.
Parla'm només
amb els ulls
així, com
ho fas tu.

Avui,
no diguis res
i clava'm
la mirada
a l'interior
dels meus
anhels.
Despulla'm
la passió
dissimulada,
destapa'm els
misteris amagats
expressament.
Descobreix-me,
solitaria,
esperant-te.

No parlis,
no diguis,
si us plau.
I obre'm
les portes
del desig
que et crida.
Traspassa'm
la voluntat
de voler-te
per a mi sola
aquesta nit.

I mira'm
en silenci
així, com
ho fas tu.
Com quan
m'observes
expectant,
excitat,
i em vols
i em fas teva
sense ni tan

petiteses personals

Amb el pas del temps
acumulem petiteses personals.
I els posem un nom:
els anomenem records.
O, de vegades,
també parlem de passats.

I així és com,
al final del camí,
tenim arrugues de tot:
de cansanci, d'il·lusió,
d'esperances, de traïcions,
de sorpreses, d'avorriment,
de tristesa i d'amor.
Tenim, fins i tot,
arrugues de tant pensar
i, qui sap si també
de tant somniar.

Amb el pas dels anys,
ens queda la constància
de saber que hem estat,
quan, davant del mirall,
ens reconeixem la vellesa.
El cos utilitzat.
El cos que hem sigut;
el que ens ha permès

una pregunta...

Et puc fer una pregunta?
Ella li va dir...

"-Què et sembla si ara que
ja ens coneixem les paraules,
ens comencem a conèixer amb les mans?..."

I va dubtar.
Sentia vergonya i desig.
Tenia por a no ser corresposta
i a ser-ho, al mateix temps.

Ell li va rodejar el ventre femení
amb els seus braços ferms, segurs,
i li va emmudir la veu poruga
amb el desig dels seus llavis decidits.

La dansa del tacte va fer la resta.

I, a cau d'orella,
ell li va regalar
la seva resposta:
"-Qualsevol nit pot sortir el sol."

l'obsequi

La vida t'ha obsequiat
amb els llavis de l'amor.
D'imprevist; per accident;
quan ja no creies; per equivocació.

La vida t'ha obsequiat
amb el desconcert del sentir;
la passió de voler,
el regal d'estimar.

La il·lusió de compartir,
la relativitat del dolor,
la immensitat del saber,
l'art d'imaginar.

I has de saber que
ja no seràs mai més tu.
I que un nou jo involuntari
neix a partir d'ara.

Amb les passes per dibuixar,
les mans per descobrir,
el cor per reafirmar,
els ulls per retenir.

La ment per valorar,
el seny per decidir,
les olors per recordar.

pega'm

Pega'm.
Quan em vegis asseguda
esperant a que la vida
passi per si sola.

Pega'm ben fort
el dia que deixi de
caminar per mi mateixa
i deixi que algú altre
ho faci per mi.

I pega'm el doble
si algun dia decideixo
rendir-me a la vida
i deixar de creure.

Pega'm, si us plau, perquè
malgrat el dolor,
serà el millor regal
que m'ofereixis per
recordar-me que m'estimes.

Jo també t'estimo.
I, si cal, tant
si m'ho demanes com si no,
et pegaré així d'igual
ben fort i ben sentit
per reaccionar vers a la mort
del esdevenir de la vida,
del saber-nos allò que som.

jugar

Saps que tard o d'hora
les nostres mans
jugaran al joc del tacte.
I llavors l'univers
existirà de nou
i ens castigarà
per haver-lo oblidat
durant tant de temps.

El destí,
que punyeter és
i quanta lliçó
desconcertant
ens ensenya, a voltes,
a través dels seus
regals inesperats.

Sorpresa. El món
no s'acaba encara.
I pensar que portàvem
tant de temps sense
voler-hi veure.
El joc del tacte
ens protegeix el somni
als qui no sabem
llegir el mapa temps.

I ara, què? ...
Com continuar esdevenint
si no sabem quin
ni quan n'és el final?
Insisteixo: el destí,

avui

Avui construeixo d'amagat
ponts cap a l'invisible del teu ésser.

Avui desxifro paraules inevitables
inventades conscientment per tu.

contrarietats de la llibertat

Quan el cor pensa i el cap sent
i tu estàs a mil llunes lluny
i la calma em manca
perquè ja no hi ets.

Contrarietats de la llibertat.

bona nit

De nit.
La calma.

El respir del món.
El somni de la humanitat.

Entreobro els ulls,
et contemplo el son.

No hi ha res més bell
que veure't dormir.

Quanta profunditat,
la pau del teu respirar.

bona nit,
amor.