ets a:poesia

poesia


melmelada de vida

RECEPTA DE LA IAIA CUCA: melmelada de vida.

INGREDIENTS:
- 4kg. d'amor
- 300gr. d'incertesa
- tres cullerades de plors
- dues rodanxes de melancolia
- 4 talls d'esperança
- un grapat d'il·lusions
- mig got de dubtes
- 200gr. de por
- uns quants somriures
- un toc de tristesa
- un pessic de felicitat.

PREPARACIÓ: barrejar tots els ingredients en un mateix bol -transparent- i bullir a foc lent. Després, deixar reposar tot el que faci falta.

jo la muntanya, tu el mar.

Jo sóc de paraules,
tu ets de fets.
Jo sóc de muntanya,
tu prefereixes el mar.
Jo sóc més celestial,
tu ets més terrenal.
Jo sempre parlo,
a tu t'agrada escoltar.
Jo una hiperactiva,
tu molt més calmat.
Jo m'imagino al camp,
tu vius a la ciutat.
Jo estic feta de somnis,
tu més de realitats.
Jo escric poesia,
tu escrius assaigs.
Jo sóc una artista,
tu ets un intel·lectual.
Jo una petita dona,
tu un home gran.
Jo sóc de multituds,
tu estàs fet de soledat.
Jo busco d'on vinc,
tu cerques cap a on vas.
Jo sóc més dubtosa,
tu un agosarat.
Jo explico secrets,

tot el que ens voldríem dir

No ens féssim dir,
tot el que ens voldríem dir,
perquè si ens diguéssim
tot el que desitgéssim,
començaríem a fer.

I encara establiríem
massa consensos (in)voluntaris...

són de franc!

Per sort,
encara hi ha coses
que no estan
(legalment) prohibides.

Aquí es regalen somriures !!

I són de franc.
Així que,
de crisis,
res de res!

:)

el temps ens mana

Intentem, al llarg de la vida,
aprendre a conviure
amb el rellotge del temps.
El nostre temps.

Però, quan arriba l'hora del final,
no volem marxar mai.
I plorem. Alguns, en silenci.

És així de lògic a dins nostre:
viure, malgrat tots els malgrats.
Perquè és l'únic que coneixem.
I la mort, la incertesa, ens espanta.

Així som. Així vivim.
Així plorem sempre quan marxem.
Perquè, malgrat no ho volem,
el temps sempre ens mana.

punyeterament punyent

La vida.
Rodona, somrient,
punyeterament punyent.

La vida.
Perfectament moldejada
a la nostra mida;
feta per a ser
i per a no ser,
depenent del moment.

La vida.
Feta de ferides
curades o tapades
amb pedaços passatgers.

La vida.
Viscuda per àngels humans
a la recerca de llibertats
que generen dependència,
per poder continuar creient.

La vida.
Rodona, somrient,
punyeterament punyent.

(im)perfecció

El que més m'agrada
de la meva imperfecció
és aquesta recerca
en constant dinàmica de canvi
de la meva pròpia idea
variable de perfecció.

reordenar de nou

Algun dia em menjaré
els meus excessos de paraules.
I tu, els teus abundants silencis.

Tan sols desitjo i espero
que quan aquest dia truqui a la porta,
el remolí de conseqüències
no sigui massa desordenat.

Passió desenfrenada.
Sentiments alliberats.
Emocions despentinades.
Veritats modificades.
Realitats descol·locades.

Quanta feina tindrem de nou,
jo a reordenar paraules,
i tu a reordenar silencis.

Bé, sempre podrem fer-ho
amb una melodia conjunta,
compartint desordres.

Voldrem? Podrem?
... qui ho sap.
Les coses no se saben mai,
fins que arriben.

tornar a somriure

Quant de temps fa que no riem?
Riure junts, vull dir. Riure plegats.
Quant de temps fa, que ja ni me'n recordo?

Com és que ja no gaudim
d'allò que fins ara ens unia
i ja només ens recriminem
tot allò que ens separa?...

Com és que ja no podem, ni tan sols,
regalar-nos la soledat compartida?

Quant de temps fa que no ens escoltem?
Escoltar-nos mútuament, vull dir,
sense por i sense mentides;
amb la mirada despullada de complexes
i el cor buit de culpabilitats.

Necessitem tornar a riure.
Junts o separats, però somrient.

1,2,4,5 ... a,k,j,b...

Anava el Senyor dels Números comptant pel carrer...
... venia la Senyora de les Lletres parlant per la vorera.

Quan es van creuar.
I es van mirar.
I es van aturar.
I es van somriure.
I es van agradar.
I, fins i tot,
van estimar-se en secret
en els seus somnis privats
per uns instants.

- 1,2,4,5,8,0,3,77,9,4? ...va preguntar-li ell.
- a,k,j,b,e,d,r,l,m,a,t,h,z! ...va respondre-li ella.

... (?) ...

No van entendre pas res
del que es deien l'un a l'altre.

Sort, però, que l'art de somniar
i l'art d'estimar-se,
encara són llenguatges universals.