ets a:poesia

poesia


ferides que no es ploren

Hi ha ferides que són tan i tan profundes
que fins i tot no les podem ni plorar.

Ens punyen a dins del pit
com un esguinç de l'ànima
que sagna tristesa i no pot parar,
que ens ofega el somriure habitual,
els colors, la vida i l'aire
quan se'ns escapen i,
sense voler-ho, les deixem anar.

Perdona'm si t'he obert portes amagades,
si t'he remenat el teu calaix
de desastres personals,
si he entrat on estava prohibit entrar.

Perdona'm si per gosadia descarada
he buscat en l'espai de la teva tristesa
despertant-la del seu somni
tan ben curosament cuidat.

li diu la carxofa al xampinyó...

... va dir-li la carxofa al xampinyó:
- Tu saps què els passa al cigró i a la patata?...

... va respondre-li el xampinyó:
- Va, no en facis pas gaire cas d'aquests dos.
Porten massa temps junts a la cassola
i s'han malacostumat a remugar per tot!.

... i es van aclucar l'ullet els dos, tot somrient.

:)

hi haurà un dia...

Hi haurà un dia en el què podrem parlar
d'aquest espai nostre amb naturalitat
i llavors sabrem que el nostre camí conjunt
ha avançat en una direcció nova.

I també estarà bé, què carai.
Que queden tantes primaveres per venir,
i demà el món potser no s'acaba...
Que entre la no normalitat i la normalitat
hi ha tan sols una línia imaginaria,
si nosaltres ho volem.

I jo, aquest dia, hauré d'aprendre
a voler-te de puntetes, per si de cas.
Faré els deures el millor que pugui
i m'esforçaré per ser, un cop més,
una bona estudiant durant
tot aquest temps que ens separa.

busco un present

Busco un present fet a la meva mida.
Un present on pugui oferir
tota la immensitat de la meva vida.

Si us plau, si algú en coneix algun,
me'n podrà concedir referències?

Pagaré el bon preu
d'uns quants somriures,
mitja dotzena d'encants,
quatre quilograms d'alegria
i un toc ignorant -i no tant- de poesia.

si tingués una caseta...

Si tingués una caseta...

Hi guardaria un racó mitjanet
buit d'objectes i ple d'espai;
un de prou gran per a la dansa
de les idees i del sentiment.
Un racó amb un parquet suau,
un gran mirall i una barra de ball,
per deixar-hi jugar els batecs del cor
i el dels pensaments, per uns instants.
Un racó on poder assaborir
el ritme de les paraules constants
i pactar el moviment dels somnis
amb l'estàtica de les realitats.

Si tingués una caseta...

(kiruna.cat)

BONATARDA!! :)

la vida en calu de fa ( II)

La vida en clau de fa.
He perdut la pràctica de llegir
la música de les absències.
i la melodia del present
no admet gaires pauses ni silencis.

Cal que inspiri un nou pentagrama al sentiment
i recomposi l'emoció de cada nota compartida.
Atorgar nous llocs als instruments
de la partitura en blanc obtinguda
per tal que tots els no escoltats tornin a tenir
el seu espai propi de protagonisme.

El passat sostingut desafina sobtadament
amb el present desacompassat que tot ho despentina.

Cal que cerqui una nova direcció harmònica
d'aquest meu esdevenir retrobat

la vida en calu de fa ( I )

La vida en clau de fa.
He perdut la pràctica de llegir
la música de les absències.
i la melodia del present
no admet gaires pauses ni silencis.

Què fer?...

Continuar composant l'art de resumir
el meu canviant -i a voltes
un poc bemoll- ésser.
Cercar una nova direcció harmònica
a aquest esdevenir meu
ple de retrobaments originals
i pèrdues inesperades.

descobrir-te

Tinc ganes de descobrir
de quin color és el teu orgasme,
quina melodia proclama
l'excitació del teu entrecuix,
quin joc del tacte prefereix
la teva passió (des)controlada.

Tinc ganes de veure-hi a través
de l'univers de la teva mirada,
d'abraçar-me infinitament
a les carícies de pau del teu ésser,
de gaudir dels silencis que et defineixen
i que esdevenen allò més profund de tu.

Deixar de veure murs per tot arreu.
I poder-te oferir
tots els regals que m'inspires,
tots els somriures que
invento especialment per a tu.

Descobrir-te.
Descobrir-me.
Descobrir-nos.

precisament ara, mare.

Ha vingut a cercar-me
precisament ara, mare.
No intentaré saber el per què, encara.
Sé que algun motiu d'aprenentatge
acompanya la teva sentida
i sobtada absència en mi.

Així doncs,
callo i intento entendre,
encara que sigui en va
la recerca de les causes, per ara.

Comprendre.

Potser a través de les llàgrimes
que no soc la mestressa
de tot allò que esdevinc,
ni del lloc d'on vinc,
i que tampoc ho vull així.

Potser a través de l'enyorança sentida,
que a voltes ens cal fer neteja
del nostre petit gran ésser
i ensabonar i esbandir
records i sentiments.

de puntetes, per si de cas.

De resquitlló i de puntetes
avergonyida i sempre demanant perdó,
torno de nou a treure el cap
per aquest espai nostre
de la no normalitat.
Una vegada més
hi deixo la petjada arrepentida,
però la meva més sincera,
perquè necessito reafirmar-te,
una altra vegada i per si de cas,
que et vull, que hi sóc.