ets a:laboratori de paraules / historietes / Cartes pel senyor dels números (versió reduïda)

Cartes pel senyor dels números (versió reduïda)


Avui en dia, en els nostres temps moderns d'homes i dones de la ciència i de la tecnologia, la gent ja fa molt de temps que ha deixat de creure en els Déus i les Deeses. Són altres temps, com dirien els nostres rebesavis.

Per això li diuen La Senyora de les Lletres a la que és, ni més ni menys, LA DEESA DE L'UNIVERS; gran deesa venerada per moltes civilitzacions anteriors a les nostres. Li diuen així perquè, si diguéssin que és en realitat una divinitat, ningú es creuria que existeix.

La funció d'aquesta deesa és la d'escriure les històries de totes les coses que passen a l'univers. És doncs una deesa molt imaginativa i treballadora i, tal i com us podeu imaginar, sempre està enfeinada escrivint paraules i més paraules!. D

e la mateixa manera, el que avui les persones humanes anomenen El Senyor dels Números és, en realitat, EL DÉU DE L'UNIVERS, que s'encarrega de comptar totes les coses que hi ha a l'Univers i de decidir quantes històries de les que escriu la Deesa de l'Univers hi ha d'haver a cada lloc determinat i en cada moment determinat. Ell també és una divinitat molt enfeinada, ja que no para mai de comptar coses per tot arreu.

Finalment, al GRAN MAG DE L'UNIVERS; avui en dia li diuen El Metge. Ell és qui s'encarrega de fer màgia per tot arreu de l'Univers per tal d'arreglar tots els desencaixos que hi puguin haver entre les paraules escrites per la Deesa Universal i els números comptats pel Déu Universal; entre d'altres, doncs un Mag sempre fa tot allò que mai ens podem imaginar... i així, les tres divinitats, anaven teixint, com sempre, l'Univers.

Un dia, la Senyora de les Lletres va rebre una visita inusual. Era el Metge, que des de darrera de la porta, amb el nas arrufat i les celles enlairades, li feia senyals per a poder entrar.
- “Vinc urgentment a parlar-te del Senyor dels Números!”, li va dir en un to greu i preocupant; “Necessito que m'ajudis a curar-lo d'una greu enfermetat que s'ha apoderat de la seva ànima: se'n diu Estrès, i és una malaltia que té uns efectes molt dolents per a aquells qui la pateixen: el cor s'entristeix, la ment es desconcentra, i el desànim s'apodera de les ilusions i les esperances!”, va dir seguidament, tot esbofegant per les presses i traient-se l'abric negre i estrellat que duia sempre amb ell.

- “Ai l'ase!... el Senyor dels Números i jo no hem fet mai vacances... creu, Metge, que potser hi té alguna cosa a veure aquest fet amb aquesta estranya malaltia que de cop i volta pateix?...” va dir en veu reflexiva la Senyora de les Lletres, tot pensant que, en realitat, mai a la seva història les divinitats havien fet vacances...

- “Oh, i tant, jo també hi he pensat!... i per això he vingut corrents! Cal que feu vacances, és una qüestió de salut!” va ordenar el metge a la Senyora de les Lletres mig intuïnt ja per adelantat la resposta que li donaria aquesta al respecte.

- “Però, ara? Així de cop i volta?... pensi que si jo deixo d'escriure històries i el Senyor dels Números deixa de comptar-ho tot, tot l'univers quedarà parat! I qui s'encarregaria llavors de no aturar el pas del temps de la Història Universal?... No, no pot pas ser, ara precisament l'univers es fa cada vegada més gran i estem ben enfeinats!...” va fer la Senyora de les Lletres amb veu pensativa intentant buscar amb la seva ment alguna solució alternativa al respecte mentre parlava.

- “Doncs tenim un problema, perquè si el Senyor dels Números està estressat, no podrà pas comptar res de res! Es col·lapsarà i s'anirà entristint cada cop més fins a... no vull ni pensar-hi!... I si no feu vacances, doncs no sé si seré capaç de trobar cap recepta màgica per a combatre aquesta moderna malaltia... de moment no me n'ensurto pas...” va dir el Metge tot atabalat, tot commocionat, tot capficat.

- “Quan jo era petita, la meva divina mare, abans danar a dormir, m'explicava alguna de les històries que ella escrivia per a l'Univers -i que ara m'encarrego d'escriure jo, ja que ella, després de 54.329 anys escrivint històries, ja s'ha jubilat-. Recordo que aquelles historietes em feien adormir alegrement. Éren paraules que em feien somniar, que omplien els meus somnis de rialles. Potser, si jo enviés per carta alguna de les meves historietes al Senyor dels Números, ell podria llegir-les abans d'anar a dormir, i recuperaria l'alegria que faria fora del seu ésser aquest estrès que sembla que s'ha apoderat d'ell... Què et sembla?” va dir la Senyora dels Números, tota contenta perquè havia tingut una idea.

- “Molt bona pensada!” va dir el Metge cridant, tot ple d'emoció! “Tan de bo sigui un bon remei i fem fugir aquest maleït estrès que s'ha apoderat de la seva ànima... Ja pots començar a escriure cartes avui mateix! Aniré a veure el Senyor dels Números i li receptaré que cada nit llegeixi la historieta que li envies abans d'anar a dormir!” va concloure tot exaltat i, tot agafant l'abric estrellat, va marxar volant amb un gran somriure als llavis.

La idea de la Senyora dels Números no només va funcionar molt bé i va fer desaparèixer l'estrès que el Senyor dels Números tenia, sinó que va ser l'inici d'una gran relació d'amistat per carta entre ells dos. Una amistat que va acabar amb una gran història d'amor. Però aquesta, ja és una altra història...

Etiquetes