jugar


Saps que tard o d'hora
les nostres mans
jugaran al joc del tacte.
I llavors l'univers
existirà de nou
i ens castigarà
per haver-lo oblidat
durant tant de temps.

El destí,
que punyeter és
i quanta lliçó
desconcertant
ens ensenya, a voltes,
a través dels seus
regals inesperats.

Sorpresa. El món
no s'acaba encara.
I pensar que portàvem
tant de temps sense
voler-hi veure.
El joc del tacte
ens protegeix el somni
als qui no sabem
llegir el mapa temps.

I ara, què? ...
Com continuar esdevenint
si no sabem quin
ni quan n'és el final?
Insisteixo: el destí,
què punyeter és.

Etiquetes