ets a:on eres...

on eres...


imatge_kiruna.cat

Profundament adormit al meu costat.
És de matinada i la fosca ocupa l'habitació.
Però un raig de lluna s'esmicola combatent
pels porus de la persiana i omple de sentit
l'espai que ocupem en format de dos
aquesta nit en la que tu i jo Som.

Et contemplo i t'intueixo el son i el somni.
I et vull i et sento. Et sento de forma
tan intensament a prop, que fins i tot
m'espanto del desig que de tu desprenc.

On eres tu fins ara?...

Ahir fèiem l'amor i, agosarat cavaller,
traspassaves les muntanyes del meu cos,
desafiant tots els colors de les meves pors.
I, mentre em penetraves l'univers de les paraules,
el silenci del teu dubte i la remor del desig compartit.

M'agrades, m'explicaves. M'agrades molt.
Com si en aquell precís moment tan nostre
i tan particularment dels dos,
fos la teva ocasió exacta
per ensenyar-me les teves cartes
i apostar-ho tot. M'agrades. Molt.

Deu minuts passen. Et mous lentament.
Tens un respirar tan transparent
que a voltes miro si encara hi ets o no.
I de vegades m'espanta el perill del somni
que imagina altres muntanyes i altres paisatges.

On eres tu fins ara?...
On eres, que sento i vull i dic
i desitjo fins i tot l'indesitjable?.....

Uns minuts més i cerques inconscientment
la meva mà, i la prems amb la mateixa força
que l'onada constant lliga la barca a la mar.
I ho fas, per si de cas ja no hi hagués demà.

Per si de cas jo també dubtés en somnis
i pensés en recular o en fugir corrents.
Però jo continuo amb els ulls oberts
i et contemplo la carícia i el nom.

I t'agafo de la mà i m'adormo amb tu.
Sense por, tranquil•la, al teu costat.

Etiquetes