ets a:laboratori de paraules / poesia / ferides que no es ploren

ferides que no es ploren


Hi ha ferides que són tan i tan profundes
que fins i tot no les podem ni plorar.

Ens punyen a dins del pit
com un esguinç de l'ànima
que sagna tristesa i no pot parar,
que ens ofega el somriure habitual,
els colors, la vida i l'aire
quan se'ns escapen i,
sense voler-ho, les deixem anar.

Perdona'm si t'he obert portes amagades,
si t'he remenat el teu calaix
de desastres personals,
si he entrat on estava prohibit entrar.

Perdona'm si per gosadia descarada
he buscat en l'espai de la teva tristesa
despertant-la del seu somni
tan ben curosament cuidat.

Però ho havia de fer.
Perquè hi soc per a compartir amb tu,
i plorar tot el que calgui,
si és que ens fes falta.

Perquè no vull que ens abandonem
a un constant recordar ferides;
perquè jo crec en les reconstruccions
de somriures, i colors, i vida, i aire.

Etiquetes