ets a:laboratori de paraules / poesia / a fora hi plou grisor

a fora hi plou grisor


A fora hi plou grisor.
El cel de la malenconia
abriga els ocres de la tardor.
Els colors de les teves passes:
on ets ara; on són?
Buidor ampliada, coneguda tristor,
tossuda enyorança capficada,
dolor que reinventa el dolor.
Retorna la pluja de les paraules,
espera persistent la foscor.
Tempesta de jo contra jo,
la més temuda Presó.
I el misteri que perdura: Qui soc Jo?
L’oblit de la certesa
que el món pot ser món,
si així un ho estima,
si així un ho vol.
Qui dóna vida a la vida,
sinó tu, i jo, nosaltres, Tots?
Hi plou grisor a fora.
A fora hi plou Tardor.

Etiquetes