ets a:laboratori de paraules / poesia / hi penso tot sovint...

hi penso tot sovint...


Hi penso tot sovint.
Que els homes i les dones
tendim a complicar-nos
massa totes les coses.
La vida, per si sola,
ja té prou complicacions.

I doncs?
Per què aquesta mania
de fer-ho encara
tot més rebuscat?
Per què aquesta
disconformitat
amb tot i amb tothom?
Que si avui plou,
que si m'han robat el cotxe,
que si no puc dormir,
que si em fa mal el dit
petit del peu esquerre...
Quina gran pèrdua de temps
tanta complicació, tanta
queixa per a tanta petitesa.
Pensem més en allò que ens buida
que no pas en allò que ens omple.
Pensem més en allò que ens falta
que no pas en tot allò que tenim.
Pensem més en el dolent i
no aprenem mai la lectura
bona de les coses.
Aquella que ens fa aprendre.
On ha quedat l'aprenentatge
de tot plegat? La senzillesa
de l'exercici de la reflexió
que tot ho calma i tot ho aclara?
Hi penso tot sovint,
en tot això...

Etiquetes