ets a:laboratori de paraules / historietes / La cuina de l'àvia Maria

La cuina de l'àvia Maria


Ja tornava a ser quinze de març. Sense gairebé ni adonar-se’n, havia passat un altre any a la vida de la Nurix, la oliva més activa de la cuina de l’àvia Maria, una velleta encantadora que vivia en un poble on un dia havia existit un carrilet.

El dia vint-i-dos de març era l’aniversari de la iaia Maria, que aquell any en feia setanta-cinc, i cada any feia una gran festa on l’espectacle principal era la competició de dansa que feien a la cuina, que era el lloc preferit de l’àvia Maria, a qui agradava passar llargues estones cuinant plats exquisits de cuina catalana.
La Nurix feia dos anys que participava en aquesta competició de dansa, junt amb les seves companyes de grup. En total eren nou olives verdes i tres olives negres, totes sense pinyol, i tot i que eren el grup més nou de ballarines de tots els que hi havia, ho feien força bé.

A la competició hi havia set grups diferents de ballarins: les olives, els formatgets, les anxoves, els espàrrecs, les gambes, el caviar i les nous.
Faltava només una setmana pel concurs i la Nurix ja no podia dissimular els nervis i l’emoció que li provocava la competició. Li agradava tan ballar que sempre que escoltava música en algun lloc o altre, fos on fos, les seves cames es movien automàticament al ritme de la música. És per això que el seu pare, el Sr. Benet, una oliva molt respectada perquè s’havia guanyat el lloc de contable al pot general d’olives de la cuina de l’àvia Maria, l’havia apuntada a classes de dansa quan la Nurix era ben petita.

Un, dos tres, ja! Era vint-i-dos de març i la competició havia començat. Els set grups de ballarins ja estaven preparats a l’escenari, al forn, darrera del taló.
La Nurix i el seu grup eren els tercers en actuar, després dels espàrrecs, que eren el primers, i de les nous, que eren les segones. Els quarts eren les anxoves, seguides del caviar, els formatgets i finalment les gambes.

L’àvia Maria seia tota entusiasmada al seu tamboret de sempre, esperant veure totes les actuacions. Tothom de la cuina havia buscat un lloc per veure l’espectacle: les pastanagues, els ratlladors, les olles, els pots, les paelles, els pots, els coberts i tovallons, els ous, els macarrons, l’arròs, l’oli, la sal, les taronges... tots els aliments i tots els estris esperaven amb il·lusió els balls d’aquell any.

La veritat és que l’espectacle no va decepcionar ningú. Tots els grups havien treballat molt durant tot un any, assajant els balls un cop per setmana i ho havien fet molt i molt bé. El jurat que estava format per una carxofa, un fregall, un iogurt desnatat de maduixa i dues cireres bessones, ho tenia ben difícil aquell any. Decidir qui era el guanyador era una tasca ben complicada, que només podia fer un jurat com aquell, ja que eren professionals de la música i de la dansa des de feia molts anys, i ja feia cinc anys que eren el jurat del concurs de ball de la cuina de l’àvia Maria.

L’any anterior havien guanyat el concurs les gambes, gràcies a un salt mortal sorpresa que van fer a l’últim moment i que va meravellar a tothom. Les gambes sempre eren un dels grups favorits, perquè feia temps que participaven i tenien ja una llarga experiència. Però aquell any la cosa estava realment complicada. El jurat va anunciar que faria una segona ronda de balls, ja que no tenia gens clar qui havien de ser els guanyadors, ja que tots els grups estaven molt igualats. Tothom estava encantat de poder veure ballar un altre vegada tots els grups de ballarins.

Aquell any l’aniversari de l’àvia Maria seria doncs més llarg que de costum, duraria quatre dies enlloc de dos. A més a més, la novetat era que en aquesta segona ronda de ball, els ballarins havien de ballar barrejats entre ells. L’originalitat d’aquesta idea del jurat va agradar tant a l’àvia Maria que va decidir convidar l’àvia Montserrat i l’àvia Anita, les seves dues millors amigues, a veure l’espectacle amb ella.

A la Nurix li va tocar de parella de ball per a l’endemà en Jaume Ramonet, un dels millors ballarins de les anxoves. La mare d’en Ramonet (al Jaume tothom l’anomenava Ramonet), l’anxova Pilar, era una dona que tenia unes mans d’or i podia cosir els brodats més elegants i més bonics de tota la cuina de l’àvia Maria.
La Nurix i en Ramonet van decidir passar-se tota la nit assajant junts i ballant, per tal de fer-ho el màxim de bé possible al dia següent, però sense cansar-se massa, ja que sinó no tindrien prou forces per a l’espectacle de l’endemà.

En Ramonet i la Nurix no es coneixien d’abans, i van passar-se tota la nit xerrant i ballant. Evidentment es van començar a agradar l’un a l’altre. Era fantàstic poder compartir la seva principal afició, el ball. Però no era el millor moment per a romanços i ara el què havien de fer era treballar de valent per intentar guanyar el concurs l’endemà.

Va sortir el sol i es va fer de dia una altra vegada. Tothom ja estava preparat per tornar a veure l’espectacle dels ballarins, aquest cop, però tots barrejats. El concurs va ser especialment emocionant: espàrrecs i nous, formatges i anxoves, olives i gambes, caviar i formatges, nous i olives, espàrrecs i gambes... tots barrejats. Era la combinació més bonica de colors, olors i gustos que mai havien vist a la seva vida l’àvia Maria, l’àvia Montserrat i l’àvia Anita.

D’aquí els va sorgir la idea de fer un tipus de menjar nou, podrien barrejar diferents ingredients i posar-los sobre una llesca de pa, per exemple, una torradeta amb formatget i caviar, o una torradeta amb gambes i espàrrecs... Era una molt bona idea. Quin nom li podrien posar a aquell nou aperitiu?

- Tapes! – digué l’àvia Anita, tota entusiasmada. – Li posarem tapes de nom perquè és un menjar que esdevé l’inici d’un àpat posterior, què en penseu –digué l’Anita.
- Molt bona idea! –exclamà l’àvia Montserrat – i per acabar-ho d’adobar hi podríem afegir un bon vinet, blanc o negre depenent de l’ocasió, per acompanyar, què us semblà? – continuà .
- Molt bé! – digué l’àvia Maria tota emocionada – Aquest és el millor regal d’aniversari que mai he tingut. No només hem celebrat la festa que fem cada any a la cuina, sinó que hem inventat les tapes, un nou aperitiu per menjar – comentà.
Tothom a la cuina estava contentíssim aquell any.

El setanta-cinquè aniversari de l’àvia Maria havia estat un èxit. Tots els aliments volien formar part de les tapes, el nou aperitiu inventat. Aquesta és la historieta de com es van inventar, per casualitat, les tapes de menjar a la cuina de l’àvia Maria. I per cert, no us ho he comentat abans, però la Nurix i en Ramonet van guanyar el concurs! Com? Doncs ben senzill, en Ramonet va fer un salt d’esquena, combinat amb una tombarella i un salt final que el va fer anar a parar a dins el forat de l’oliva Nurix. Això va meravellar tothom, ja que va ser molt original, pel fet que en Ramonet va quedar amagat a dins l’oliva Nurix.

A més a més, la Nurix i en Ramonet van començar a sortir junts, i la seva relació de parella va suposar l’inici d’un nou tipus d’olives per menjar, les olives farcides d’anxova.

Ja veieu doncs... a la cuina també es pot ser original i es poden inventar noves receptes i noves combinacions d’aliments que fan del hobby culinari una activitat ben entretinguda, per a aquells a qui agrada combinar gustos, tactes, tasts, colors...

I vet aquí una oliva,
i vet aquí un plat,
vet aquí que aquesta historieta,
per fi ja ha acabat.

Etiquetes