ets a:laboratori de paraules / poesia / la nostra i meva dolça Catalunya...

la nostra i meva dolça Catalunya...


Com m’agrada estimar-te,
la nostra i meva dolça Catalunya...

Terra de savis antics i dels seus futurs néts.
A cinc pams de distància de la llibertat
i a mig camí de l’arrelament conscient.
Amb modelada figura identitària,
i amb aquest teu sentiment tant patit,
tant sobtat, tan naturalment espontani
i que sempre retorna.

L’olor a terra antiga i a sabates gastades,
i els talons pelats de tanta defensa d’ideals.
Curiosa càrrega feixuga d’història a les espatlles,
que ens recorda qui som i d’on venim,
una i una altra i una darrera vegada,
sense cap mena de vergonya ni desorgull.

Ens reconeixem la mirada clara de sentiment,
els catalans i les catalanes,
i entenem, un cop més,
aquesta somni col·lectiu que ens conforme,
sempre sentit en aquest plural que ens caracteritza.
La veu del poble, la gent catalana.

Catalunya, refugi petit dels que sabem parlar
amb permanència, perseverància, tranquil·litat.
La voluntat d’una societat que creix
despistada amb tanta imposició disfressada,
reinventant futurs reals o imaginats
davant de tanta història negada.

Somniadora i realista, pacifica i revolucionària.
Així es comunica Catalunya al món,
amb l’ànima gran i comunitària,
plena de vells i nous horitzons,
que construeixen de nou la memòria.

Així es comunica ella al món,
i com m’agrada estimar-te,
la nostra i meva dolça Catalunya...

(2007)

Etiquetes