ets a:laboratori de paraules / poesia / la porta era oberta

la porta era oberta


En un dia com qualsevol altre
passaves a prop de casa meva i
vas treure el cap pel meu carrer.
Els colors dels fanals et cridaren
les pupil.les dilatades del destí
i temptada per la voluntat de ser,
vas creure, i vas fer una passa.

Hi havia la porta mig oberta
i tot era fosc al teu davant.
Però, poc a poc, el perfil de
les coses reals anava apareixent,
com apareix sempre el pas del temps.
Primer unes escales, al fons un mirall,
a l'esquerre una llum clara i tènue i
un timbre de color titil.lant i rovellat.

Vas trucar, i et vaig obrir
sorprès pel regal de vida
que esdevenia la teva troballa.
Soc jo, em vas dir. Jo també soc jo,
et vaig respondre. I vam somriure a l'unissò.

Des de llavors que cada dia al dematí
espolses els malsons dels meus llençols
i estens la primavera al meu balcó
com qui remou la roba estesa i fa bugada
de la quotidianeïtat de cada present
que ens conforma i ens acompanya.

Fas olor de cafè amb llet i de
pastís de xocolata i tot ho omples
amb el so indecís dels teus malucs.
M'ordenes els calaixos de la felicitat i
regues les plantes del jardí de la meva calma.

Vas entrar i des de llavors que cada capvespre
recicles les meves esperances i cada divendres
viatges lliure al mercat dels sentiments
per a comprar-hi unes poques més llavors
de tu i de jo, per si de cas mai ens en falten.

De tan en tan, obres la correspondència
de l'inesperat. Però ja no t'espanten els colors
de la incertesa perquè dus el vestit blanc preparat
per a omplir-lo de la immensitat de l'imprevist.

Cada nit et retrobo al centre del meu rumb amb
la remor del far dels teus ulls que tot ho captiva
i la teva veu rutilant i melosa recolzada a cau d’orella.
I tan sovint penso: què hauria passat
si la porta no hagués estat oberta, si no
haguessis fet un pas; si no haguessis entrat?

I com més ho penso més et vull
i més vull donar-te encara.
Posem la clau al pany cada dia
com si fos la primera vegada:
trista o alegre, intacta o ferida en la seva albada,
cada dia la fem girar i obrim la nostra
partida de cartes patosament particular.

Etiquetes