ets a:laboratori de paraules / historietes / l'avi juseppe

l'avi juseppe


La Núria va omplir els pulmons d'aire i va respirar profundament. Ja feia mig any que obria cada matí puntual a les vuit el pany d'aquella porta, i sempre tenia la mateixa sensació estranya al fer-ho, una sensació com de barreja de melancolia, tristesa i felicitat a la vegada. Aquell matí s'havia posat el vestit de color vermell que tant li agradava al Juseppe, malgrat ell no se'n recordés mai ni del vestit ni de la Núria mateixa. Havia decidit també tallar-se el cabell el dia anterior, tot i que sabia que en Juseppe no ho notaria tampoc, i havia comprat, també com cada dia, un pom de flors grogues per posar al gerro de sobre la televisió del menjador.

Des que havia acabat la universitat i havia entrat de ple al món laboral, la Núria havia après com a mínim dues coses vitals: de primer, que la vida només s'entén quan la vius i no quan te l'expliquen, i lde segon, que tot el que podies i et venia de gust fer avui en aquesta vida no s'havia de deixar mai per a l'endemà, perquè vés a saber què ens esperava darrera de cada nou despertar... Suaument, allà al davant de la porta, es va recollir els cabells rossos i ben llisos en una cua que deixava al descobert el seu coll tendre i pàl·lid.

La Núria era una noia molt blanca de pell, amb els ulls d'un color verd-grisós (d'aquells ulls que canvien de color segons si el dia està ennuvolat o fa sol...) i una mirada sempre secreta. Era molt difícil endevinar-li els pensament a la Núria, potser perquè era tímida, reservada i mai explicava les seves coses a ningú. No perquè no ho volgués, sinó perquè no en tenia necessitat. En canvi el seu germà petit, l'oriol, sempre xerrava pels descosits i era un hiperactiu de la comunicació an verbal com no verbal. La Núria sempre pensava com podia ser que ell i el seu germà fossin germans si tenien caràcters, personalitats i comportaments tan diferents i en canvi havien crescut dins la mateixa educació familiar...

Etiquetes