ets a:petita gran presó

petita gran presó


imatge_kiruna.cat

Visc en un cos injust.
Jo penso, jo dic,
però ell no fa.
Jo sento, jo vull, jo demano,
però ell mai fa. Res de res.

Visc en un cos injust,
una presó pels sentits,
un mirall opac dels pensaments,
un temor per als desitjos,
la impermeabilitat del meu jo.
És una casa sense finestres,
un firmament sense estrelles,
és un buit constant de l'acció,
una pausa infinita del moviment.
Visc en un cos injust
que mai no fa i no es pot moure,
que no pot respirar ni un bocí
d'autonomia, d'independència,
de personalitat pròpia.
Però jo soc, i sento i somnio
sempre i encara i malgrat tot.
Jo soc i penso i vull ser
perquè, què em queda si
no puc ser ni jo mateix?
Reclamo el meu dret a Ser,
encara que sigui des de dins
de la presó permanent del meu cos.
Perquè, encara que presoner,
persona soc.

Etiquetes