ets a:laboratori de paraules / poesia / petiteses personals

petiteses personals


Amb el pas del temps
acumulem petiteses personals.
I els posem un nom:
els anomenem records.
O, de vegades,
també parlem de passats.

I així és com,
al final del camí,
tenim arrugues de tot:
de cansanci, d'il·lusió,
d'esperances, de traïcions,
de sorpreses, d'avorriment,
de tristesa i d'amor.
Tenim, fins i tot,
arrugues de tant pensar
i, qui sap si també
de tant somniar.

Amb el pas dels anys,
ens queda la constància
de saber que hem estat,
quan, davant del mirall,
ens reconeixem la vellesa.
El cos utilitzat.
El cos que hem sigut;
el que ens ha permès
ser i estar, i dir i fer.

Amb el pas del temps,
al final del camí,
amb el pas dels anys:
les arrugues i els records.

Etiquetes