ets a:laboratori de paraules / poesia / precisament ara, mare.

precisament ara, mare.


Ha vingut a cercar-me
precisament ara, mare.
No intentaré saber el per què, encara.
Sé que algun motiu d'aprenentatge
acompanya la teva sentida
i sobtada absència en mi.

Així doncs,
callo i intento entendre,
encara que sigui en va
la recerca de les causes, per ara.

Comprendre.

Potser a través de les llàgrimes
que no soc la mestressa
de tot allò que esdevinc,
ni del lloc d'on vinc,
i que tampoc ho vull així.

Potser a través de l'enyorança sentida,
que a voltes ens cal fer neteja
del nostre petit gran ésser
i ensabonar i esbandir
records i sentiments.

Que a voltes ens cal fer bugada emocional
i posar a rentar la roba bruta
que anem dipositant, curosament,
al nostre calaix personal dels rebuigs,
al llarg d'aquell temps que tots resumim.
Allà en aquell racó de dins nostre,
al fons del cor, a mà dreta.

Allà hi trobaràs el mirall
que reinventa i reconstrueix,
però que també retroba, remou, reclama,
rebutja, retreu, repercuteix
quan el pensament s'hi emmiralla
i n'interpreta les imatges.

Has vingut a cercar-me
precisament ara, mare.
I ploraré tot el que faci falta
per deixar la casa ben neta per dintre
i retrobar el somriure original
mentre canvio la roba estesa.

Etiquetes