ets a:laboratori de paraules / poesia / quan faltes

quan faltes


Quan faltes,
et penso amb els ulls mig clucs.
A cau d’orella,
la magnitud tan gran
de l’habitació
xiuxiueja les teves passes.

Em sento
acompanyada de nou
per la solitud de la cambra.
Amb les mans,
cerco a les fosques
la calidesa del teu cos.
Imagino la teva pell,
i la teva figura
amb rerafons de rialles
i amb contingut de plaer.

El somriure del rellotge
desvetlla un paisatge nou
i a través de la finestra
puc sentir els nens al carrer.

Quan faltes,
i et penso amb els ulls mig clucs
el dia em desperta l’entrecuix
i em retorna la voluntat d’esperar-te.

(2003)

Etiquetes