ets a:mirall personal / sobre mi

sobre mi


Segons la meva àvia, jo vaig néixer xerrant. Als dos anys, sense saber encara res sobre el poder de les paraules, etzibava monòlegs animadament als avis que jeien asseguts a la fresca als bancs de pedra de la Font del Canyo; mentre els altres nens jugaven -com havia de ser- al sorral amb els cubells i les pales. Però jo xerrava i xerrava i, sobretot, em comunicava. Qui sap si això ja era una senyal significativa del que seria la meva futura forma personal de sentir i experimentar la vida. Ah, les paraules i les seves dimensions desconegudes... en fi, tampoc cal posar-hi massa romanticisme a l'assumpte, està bé.

La gent m'apassiona, sobretot les persones grans. És com si les seves arrugues dibuixessin un mapa facial de saviesa acumulada pel pas del temps que conté secrets misteriosos d'experiències passades i de conclusions vitals. Quan els miro, em perdo en ells i a través de la seva mirada d'ulls brillants imagino com devien ser en altres temps. M'agraden. Sobretot perquè han arribat ja a l'edat aquella on la saviesa fa que no vulguis córrer massa, però tampoc vagis massa lent, i ets capaç d'assaborir amb perfecció i plenitud cada bocí de moment i cada petit detall de la vida. Encara que jo no tingui els cabells tan blancs com ells, no em cansaria mai d'escoltar-los. Llàstima però que sempre anem amb presses.

Segons l'altra àvia, jo sempre he volgut solucionar el món. No us sabria explicar què significava això exactament per ella, però suposo que haver dedicat part del meu temps d'existència a intentar fer que la gent s'entengui l'una a l'altra hi té alguna cosa a veure. En tot cas, us he de dir que tot el que provingui del diàleg compartit i respectuós és amic meu. També soc molt amiga de la música i la dansa; uns altres tipus de llenguatges que, com les paraules, considero que són màgics i que ens ajuden a regalar i compartir els uns amb els altres els sons dels sentiments que duem a dintre a cada moment determinat. Crec que tot allò que expressa qualsevol tipus d'Art ve d'allò més profund que esdevenim a dins nostre i que pertany a aquell calaix privat personal nostre que, des de l'interior, surt explosiu -a voltes a batzegades- a través de la creativitat. Així que, on hi hagi expressió artística -també l'art de les paraules-, allà em trobareu. Observant, sentint, intentant aprendre, compartint.

Pensament, debat, generació de coneixement i d'informacions, perspectiva sistèmica i en xarxa de la humanitat, pluralitat i diversitat de tot tipus i de tota mena. Em sento afortunada d'haver nascut i poder viure en un segle on la ciència i l'espiritualitat poden compartir taula i asseure's coquetament a menjar plegades mentre comenten la seva visió del món. Posar en comú és fantàstic. Compartir encara molt millor.

Etiquetes