ets a:laboratori de paraules / poesia / tremola

tremola


Tremola.
L’explosió de carícies,
entrelligats els dos,
com tremola la terra
en el seu interior.

El meu entrecuix
vibra d’excitació.
Penetres dins meu,
suau i agressivament,
fora i endins,
els llavis mossegats.

Tremola.
Amb sentiment tal
que entreoberts els ulls
no pugui ni respirar
el nostre ésser.

El teu membre
em travessa l’ànima
i em mullo tota jo.
I et mulles tu també.
I cridem, gemeguem,
ens arronsem i ens estirem
desesperadament de tant plaer
bojament agitats
de suor i de sentiment,
plens de l'altre
per dins
i per fora.

Tremola.
Perquè no hi ha prou espai
explicable amb raó,
per a comprendre
el desgavell nostre
quan ens unim a besades.

Tremola.
Quan ens agitem
l’un per l’altre
i tots els extrems bullen,
i tot és possible
perquè existeixen,
sense condiments falsos,
els àngels per a tu i per a mi.

L’Univers conspira.
Tremola.

Etiquetes