ets a:laboratori de paraules / poesia / un bocí d'història que ens separa

un bocí d'història que ens separa


La por m’acompanya quan entro,
a les fosques,
a dins teu.
La por,
la sempre amiga fidel
als meus pensaments.

Et perdo en mi mateixa
en un transcurs de sons
nostàlgics d’estima.

Tu ets fruita madura i jo,
a expenses,
una petita llavor
encara per cultivar.

Com ho podem fer?
Tu moriràs, i jo encara he de néixer.
Un maleït temps entre nosaltres;
un maleït bocí d’història que ens separa.

Impossible tocar-te
amb edat de joves rialles.
Impossible tocar-me
amb velles mans d’històries antigues
sense un final incert.

Ja surt la lluna
però a canvi es pon el sol.
I amb el pas de les hores
aquest abisme que ens separa
ens fa cada cop més distants.

Tu tan sols
em faràs l’amor en somnis
i negaràs haver-me vist,
quan em vegis passar pel carrer
en una altra vida.

Per què cultivar negacions
i malgastar, ara, paraules
buides de paisatges?
Qui, sinó nosaltres,
pot comprendre el nostre món?

Deixa’m plorar a la teva ànima;
prometo ser discreta,
si es el que tu vols.
Deixa que vingui a buscar-te
quan em vegis passar pel carrer
en aquesta altra vida
que també ha de ser.

(2004)

Etiquetes